dilluns, 13 de juliol de 2015

Presentació del llibre 'Pobles valencians abandonats' a Llucena, aquest dissabte


- L'acte, a les 19 hores, està organitzat per l'Associació Cultural Llucena al saló ciutadania de l'Ajuntament (Plaça d'Espanya)

- Les primeres excursions del llibre -que ha venut més de 3.000 exemplars- varen ser a aquest poble de l'Alcalatén i l'obra està dedicada a Daniel Albert, masover de LLlucena

- Al llibre apareixen pobles desapareguts de Castelló com Campos de Arenoso, i altres deshabitats com Jinquer, les Alberedes, Los Mores, Xivert, Suera Alta, La Granella, Miravet o Bibioj, entre d'altres

-L'èxode rural del camp a les ciutats del segle XX és la principal causa de despoblació



Castelló, 16 de juliol.- L'associació cultural Llucena organitza aquest dissabte dia 18 la presentació del llibre 'Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci', en un acte que tindrà lloc al saló de ciutadania de l'Ajuntament a les 19 hores. Jinquer, los Mores, Campos de Arenoso, Miravet, Salvassòria, la Granella, Xivert, Bibioj, Mas d'Escrig o les Alberedes són alguns dels despoblats de Castelló inclosos al treball del periodista i escriptor Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977). També hi ha fotos d'alguns dels masos de Llucena com el del Moro, del Rei, la Torreta de Foios, Mato o San Cristóbal.


La presentació del llibre, amb Ximo Escrig, president de l'Associació Cultural Llucena, és especialment significativa per a l'autor, donat que Llucena és, de tots els municipis valencians, aquell al qual més excursions ha fet al llarg dels últims 15 anys. La presentació del llibre 'Pobles valencians abandonats' també serà una projecció de fotos sobre Llucena i el seu entorn, amb imatges de masos, vistes paisatgístiques i paratges del terme, fotografiats per Agustí Hernàndez al llarg d'aquest temps.

En la presentació també tindrà una especial significació recordar Daniel Albert, masover de Llucena, a qui està dedicat el llibre, i amb qui Agustí Hernàndez va fer les primeres excursions a llocs despoblats a finals dels anys 90. Masos com el de Costa, la Fogenta, l'Escola de Venta Marieta i els despoblats del seu entorn despertaren l'interés en l'autor del llibre 'Pobles valencians abandonats' per conéixer el fenòmen de la despoblació a territori valencià.


De fet, el paisatge de Llucena i en general la solana del Penyagolosa, mai ha deixat d'encisar Hernàndez, qui en el nou llibre de poemes que prepara per a setembre en micromecenatge, 'Paisatges i pobles abandonats' (enllaç ací), dedica diverses composicions a la zona.

En el llibre 'Pobles valencians abandonats', junt als pobles abandonats, l'autor presenta espais naturals i culturals, paratges destacables, cims o arbres monumentals pròxims a ells, poc coneguts i de gran valor i bellesa. El Chorrador (Castillo de Villamalefa), el Pozo Negro (Fuentes de Ayódar), els estanys d'Almenara, les cascades del Carbo (Villahermosa del Río), l'estret del Cascajar (El Toro), els ventisquers de La Bellida (Sacañet), les vistes del Alto del Pinar (Villamalur) o de l'Ermita de Santa Llúcia (Alcossebre, Alcalà de Xivert), el Pla de Mosorro (Vilafranca), les trinxeres de la Guerra Civil a Benitandús (Alcudia de Veo) o el Barranc de Maimona (Montanejos) entre d'altres.



El treball que es presenta a Llucena aquest dissabte dia 18 és un compendi que mostra el canvi i evolució del territori, amb els incendis, la despoblació i rehabilitació de masos, o la destrucció de nuclis de població. Un escaparat de paisatges silenciosos i alhora bells que formen part de la memòria col·lectiva castellonenca.

Reivindicació del paisatge

"El llibre no deixa de ser una reivindicació del paisatge i del patrimoni valencià, com a part de la nostra identitat com a poble", destaca l'autor, qui ha fet este viatge per la memòria en bicicleta de muntanya o de carretera, corrent (per exemple en la Marató i Mitja o altres carreres de muntanya), i especialment a peu.

'Pobles valencians abandonats' replega amb exemples les cinc grans causes que expliquen la despoblació valenciana, com ara l'abandonament rural patit a l'Estat Espanyol, en dos grans fases durant el segle XX: ja abans de la Guerra Civil, i després, especialment els anys 60. Són les imatges que rectracta el llibre de sabatilles, cistelles, calendaris d'època on el temps es va aturar en les dècades dels 60 o 70 i que pengen en les parets com un trist recordatori de l'esperança de tornar, que no es va produir mai; o també habitacions amb la basenilla baix del llit i estances amb cortines, els llits, rebostos, armaris i maletes que no es van emprar a un viatge que només va ser d'anada.




En este sentit, una carta manuscrita d'un habitant de Los Mores (Ludiente), conta com era el lloc l'any 1933. També veiem la persona que en agost de 1965 va tancar eixa masada on van arribar a viure més de 100 persones i on hui la vegetació ha conquerit els bancals i cultius dels voltants. Al llibre també hi ha les persones que van construir una de les moltes massades que floriren a territori valencià durant el segle XIX i fins a principis del XX, a Llucena i que dos generacions després tancaren els descendents de la mateixa família; o el testimoni de persones que han tornat al seu lloc de naixement després de dècades sense xafar-lo.

Construcció d'embassaments

Pobles valencians abandonats també retracta les conseqüències de la construcció d'embassaments a territori valencià, especialment en la segona dècada del segle XX, i que van fer desaparéixer o canviar d'ubicació els nuclis històrics de Campos de Arenoso, Tous, part de Guadasséquies, Domeño, Loriguilla i Benagéber. Així, la reivindicació del paisatge valencià es transforma en memòria, la d'aquelles persones que, com supervivents d'un naufragi, recorden una part de la seua història personal, convertida ara en testimoni col·lectiu. La pàgina 1 del llibre mostra a dos germans, en 1970, a l'entrada del seu poble, Campos de Arenoso, el qual pocs anys després va ser dissolt com a municipi, i posteriorment tant el nucli com les aldees enderrocades i submergides per a construir un embassament.



Les catàstrofes naturals i artificials i les seues conseqüències també ocupen el seu espai al llibre: el trasllat del nucli de Beneixida arran de la Pantanada de Tous; també el canvi d'ubicació parcial de Marines Vell (com a conseqüència d'un allau de pedres) o de Gavarda.

Periodista
Agustí Hernàndez és periodista. Ha treballat al Gabinet de Premsa de la Universitat de València, i a diversos mitjans de comunicació. També a l'Ajuntament d'Alboraia i ha sigut professor de Formació Professional. És autor i editor de publicacions com ara els llibres 'Pobles abandonats de la Península Ibèrica (enllaç ací)' (novembre 2014) i 'Pobles valencians abandonats' (novembre 2013), este últim reeditat tres vegades. També és coautor de 'Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit' (Consell Valencià de Cultura, Generalitat Valencia, 2006); i ha sigut comissari de l'exposició de la Diputació de València 'Pobles abandonats. Pobles en la memòria'. Ha guanyat, entre d'altres, dels premis de poesia Marc Granell Vila d'Almussafes, Universitat Politècnica de València, Garbera Cultural el Guaret de Cocentaina o Premi Octubre de Sant Vicent del Raspeig, tots en valencià.