dijous, 26 de desembre de 2013

Nota de premsa enviada als mitjans de comunicació sobre el llibre 'Pobles valencians abandonats'



Presentacions llibres 'Pobles valencians abandonats' i 'Pobles abandonats de la Península Ibèrica' en http://www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2014/11/presentacions-llibre-pobles-abandonats.html


Pobles valencians abandonats, paisatge i memòria


-El llibre 'Pobles valencians abandonats' incorpora imatges històriques de pobles desapareguts com Campos de Arenoso o Tous; i han participat descendents de nuclis de població, masos i aldees hui despoblats (Los Mores, el Plano, la Torreta de Foios...)

-La despoblació rural del segle XX, catàstrofes naturals, pobles submergits per embassaments, despoblats moriscos o colònies agrícoles es mostren a la publicació

-La publicació s'ha fet a través de les xarxes socials i amb una campanya de crowdfunding per Internet -amb uns 400 mecenes-. Persones de deu comarques han cedit fotos

-L'autor és el periodista Agustí Hernàndez Dolz (Alboraia, 1977) qui mostra espais naturals significatius pròxims als despoblats (arbres monumentals, cascades, rius i llacs, vistes paisatgístiques...)


Olmedilla, Jinquer, l'Atzuvieta, los Mores, Benicalaf, Campos de Arenoso, Suera Alta, la Granella, Sant Francesc d'Assís, Xivert, Vizcota, Bibioj, la Fonseca, El Reatillo, Miravet... són alguns dels despoblats inclosos al llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci, que acaba de publicar el periodista i escriptor Agustí Hernàndez Dolz (Alboraia, 1977). Junt a estos noms que referencien antics municipis, masos o aldees desapareguts o despoblats, l'autor presenta espais naturals i culturals, paratges destacables, cims o arbres monumentals pròxims a ells, poc coneguts i de gran valor i bellesa. El Barranc de Bercolón, el Chorrador, el Pozo Negro, els estanys d'Almenara, la Savina La Juana, els Chorros de Barchel, les cascades del Carbo, l'estret del Cascajar, els ventisquers de La Bellida, el mirador del Xap, la Muela del Buitre, la colònia agrícola de Santa Eulàlia, o el Chorrero de la Garita, entre d'altres.


En esta aventura pel paisatge i la despoblació valencianes que l'autor duu a terme des de fa més d'una dècada, en dies de pluja, vent, sol, boira o neu i que s'ha presentat ja durant novembre i desembre a sis pobles, Hernández ha recopilat més de 150.000 imatges del món rural valencià. Un compendi que mostra el canvi i evolució del territori, amb els incendis, la despoblació i rehabilitació de masos, o la destrucció de nuclis de població. Un escaparat de paisatges silenciosos i alhora bells que formen part de la memòria col·lectiva valenciana, retractats en anys d'excursionisme i mostrats ara, amb les facilitats de les xarxes socials, Internet i l'autoedició.

"El llibre no deixa de ser una reivindicació del paisatge i del patrimoni valencià, com a part de la nostra identitat com a poble", destaca l'autor, qui ha fet este viatge per la memòria en bicicleta de muntanya o de carretera, corrent (per exemple en la Marató i Mitja o altres carreres de muntanya), i especialment a peu. Hernández és hereu, a la seua mesura, i en altre temps, dels Cavanilles, Rojas Clemente, Sarthou Carreres, Emilit Beüt, Lluch Garín, i més recentment, Cebrián Gimeno, Gispert Macián, Almerich, Ricardo Hernández o Muñoz Badía. Excursionistes, observadors dels boscos o les muntanyes, enamorats del món rural valencià, que han plasmat literàriament la seua visió del territori. Les obres d'estos, i d'altres cronistes del paisatge, són les que a centenars, omplin les prestatgeries del despatx d'Hernàndez, i les que l'han acompanyat per a endinsar-se en el blau immens de dies de mestral, o l'han guiat en marxes inacabables per a tastar els ocres de la terra o el bes del silenci.

El llibre replega amb exemples les cinc grans causes que expliquen la despoblació valenciana, com ara l'abandonament rural patit a l'Estat Espanyol, en dos grans fases durant el segle XX: ja abans de la Guerra Civil, i després, especialment els anys 60. Són les imatges que rectracta el llibre de sabatilles, cistelles, calendaris d'època on el temps es va aturar en les dècades dels 60 o 70 i que pengen en les parets com un trist recordatori de l'esperança de tornar, que no es va produir mai; o també habitacions amb la basenilla baix del llit i estances amb cortines, els llits, rebostos, armaris i maletes que no es van emprar a un viatge que només va ser d'anada.


En este sentit, una carta manuscrita d'un habitant de Los Mores (Ludiente), conta com era el lloc l'any 1933. També veiem la persona que en agost de 1965 va tancar eixa masada on van arribar a viure més de 100 persones i on hui la vegetació ha conquerit els bancals i cultius dels voltants. Al llibre també hi ha les persones que van construir una de les moltes massades que floriren a territori valencià durant el segle XIX i fins a principis del XX, a Llucena i que dos generacions després tancaren els descendents de la mateixa família; o el testimoni de persones que han tornat al seu lloc de naixement després de dècades sense xafar-lo.

Construcció d'embassaments

Pobles valencians abandonats també retracta les conseqüències de la construcció d'embassaments a territori valencià, especialment en la segona dècada del segle XX, i que van fer desaparéixer o canviar d'ubicació els nuclis històrics de Campos de Arenoso, Tous, part de Guadasséquies, Domeño, Loriguilla i Benagéber. Així, la reivindicació del paisatge valencià es transforma en memòria, la d'aquelles persones que, com supervivents d'un naufragi, recorden una part de la seua història personal, convertida ara en testimoni col·lectiu. La pàgina 1 del llibre mostra a dos germans, en 1970, a l'entrada del seu poble, Campos de Arenoso, el qual pocs anys després va ser dissolt com a municipi, i posteriorment tant el nucli com les aldees enderrocades i submergides per a construir un embassament. El cronista de Tous aporta imatges del seu poble abans de la construcció de l'embassament que va negar el vell nucli del qual durant molts anys s'ha pogut veure l'església sobreeixint per damunt del nivell de les aigües.

Les catàstrofes naturals i artificials i les seues conseqüències també ocupen el seu espai al llibre: el trasllat del nucli de Beneixida arran de la Pantanada de Tous; també el canvi d'ubicació parcial de Marines Vell (com a conseqüència d'un allau de pedres) o de Gavarda (pel trencament de la presa de Tous); les inundacions a Sant Francesc d'Assís o Salinas i que en un cas feren que s'abandonara el nucli originari, del qual hui queda una església; o que es construira un nou poble. També les riuades històriques del Xúquer han provocat un allau de desolació i abandonament de nuclis de població a les Riberes.

La construcció i abandonament de colònies agràries (com la de Santa Eulàlia, entre Sax i Villena; o la de Sierra de Salinas, a Villena), mostra un intent de colonitzar àmplies zones del territori valencià que va fracassar, però que donà lloc a nous nuclis de població. Les conseqüències de l'expulsió dels moriscos de l'any 1609 és un fet que també apareix reflectit al llibre. Uns 120.000 valencins i valencianes del moment, sobre una població d'uns 400.000 habitants, van ser expulsats, el que va suposar un allau de nuclis de població deshabitats, alguns dels quals, rehabitats posteriorment o no, han arribat fins l'actualitat.


Facebook i Twitter

Agustí Hernàndez no està sol en este camí a través de camins empedrats, assagadors, sendes a la vora de penya-segats o camins ja coberts per la vegetació on moltes vegades el destí és una aldea perduda en els confins del Barranc de Santa Ana, el riu Montlleó o les zones més aïllades de la geografia valenciana. La pàgina de Facebook Pobles Valencians Abandonats i el twitter Pobles abandonats que gestiona l'autor, l'han ajudat a trobar-se pel camí una legió d'entusiastes del món rural valencià i del seu paisatge que comenten, aporten i pregunten, de forma que la ferramenta compta ja quasi amb 10.000 seguidors. Una part d'eixos seguidors són alguns dels 300 mecenes que han fet possible el llibre amb la seua contribució econòmica -el llibre val 10 euros IVA inclòs-, i una gran part de les persones que han facilitat a l'autor idees, fotos o suggeriments. La majoria són valencians, però no falten valencians emigrats a Austràlia, França, Argentina o Alemanya.

També han col·laborat amb xicotetes aportacions diverses empreses, centres excursionistes (el Campello o Ontinyent), entitats vinculades al món rural (Red Española de Desarrollo Rural, Dinosaurios de Alpuente, Las Alcublas Asociación Cultural), o la Universitat de València. El nom d'uns 200 d'estos mecenes -els que han volgut que així costara- figura en la part final del llibre. Com a contraprestació al suport de tantes persones que han confiat en un projecte abans de veure'l, l'autor també ha editat un calendari de butxaca que regalarà als mecenes, amb la imatge del poble que és portada del llibre: Jinquer.

Pobles valencians abandonats ha emprat la ferramenta de micromecenatge Verkami, per a aconseguir la participació d'uns 250 d'estos i estes mecenes. Entre el públic valencià que s'ha interessat pel projecte hi ha un ampli contingent de València ciutat i la comarca de l'Horta; xicotets pobles de Castelló i la pròpia ciutat; la Marina Alta, la Vall d'Albaida, la Safor i la Ribera; així com és destacable la col·laboració de persones i entitats dels Serrans; o també de la Marina Baixa i l'Alacantí. Descendents de valencians que viuen a Barcelona i la seua àrea metropolitana també han participat en el llibre. 


Despoblació i paratges

En el llibre, Hernàndez vincula en els 30 capítols, despoblats i els seus espais naturals pròxims. Així, Bercolón i el despoblat de Olmedilla, en la cua de l'Embassament de Benagéber; el Chorrador i l'aldea deshabitada de la Granella; l'aldea de Jinquer i les trinxeres de la Guerra Civil de Benitandús i el castell d'Alcudia de Veo; Suera Alta i el Pozo Negro de Fuentes de Ayódar; o també l'antic poble de Benicalaf del que només queda l'església, i la Font de Quart o els estanys d'Almenara. Del vell Tous, submergit per a la presa que després es trencaria l'any 1982, el llibre recupera imatges històriques, cedides pel cronista de la vila,Juan Martorell Briz.

En este recorregut per la despoblació i el medi ambient, Agustí Hernàndez també emparella espais com el naixement del riu Palància, el barranc de Resinero, els ventisquers de la Bellida, amb el nucli recuperat d'Arteas de Arriba. Altres nuclis de població significatius al llibre dels quals l'autor aporta fotografies són el nucli històric de Loriguilla, el qual va ser enderrocat recentment i que es pot veure abans i després de la destrucció; o imatges dels nuclis històrics de Domeño i Beneixida; masos o nuclis com ara las Tóvedas, l'Alcúdia, La Nava, los Sardineros, Turballos, Berfull, Benimarsoc, el Mas del Moro, Herbesset, Cañada Seca o Otonel, entre d'altres.

Recuperació de pobles

En el llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci també es mostra aldees o masos que s'estan recuperant en els últims temps, com per exemple La Reduela, a Ludiente, que s'està reconstruint parcialment. No obstant, la majoria continuen deshabitats. El fet que, en molts casos el bosc els haja envoltat, els dóna un aspecte diferent al que tenien fa mig segle, quan la muntanya estava habitada (i per tant conreada i abancalada). En este sentit, el llibre també incorpora algunes fotos històriques (Campos de Arenoso, els Pelegrins de les Useres arribant a Xodos, o el Morrón de Campos, on es veu el mateix escenari amb 50 anys de diferència i es pot comprovar l'important increment de la massa forestal produït en unes poques dècades a la muntanya valenciana.


Llibre divulgatiu

Pobles valencians abandonats és un llibre divulgatiu, però alhora no exempt de memòria personal. No debades està dedicat a Daniel Albert, masover de Llucena amb qui Hernández va començar a conéixer el món rural valencià, més enllà de l'Horta de València, el seu paisatge més pròxim; i també està dedicat als emigrants de tots els temps, "els protagonistes absents d'este llibre", persones que busquen una vida millor i que en molts casos "són els nostres pares i iaios". No oblida Hernández un capítol de postals de la memòria, amb interiors de la vida quotidiana sense identificar amb els quals convida el lector o lectora a endinsar-se en el món rural i trobar estos escenaris del silenci i la trista bellesa de l'absència. També recorda que ens pertany la sensació i la foto, però que tot el que hi ha fotografiat té propietari o propietària, i ho hem de deixar com ho veiem. També recorda que no s'ha de notar el nostre pas pels pobles i masos, ni per la mutanya en general i el fem sempre ens l'hem de dur i tirar a llocs on es replegue regularment.

Participació

Persones de nou comarques valencianes han enriquit el llibre amb les seues fotos d'alguns d'estos llocs. També, descendents de pobles o masos hui desapareguts o deshabitats: l'Atzuvieta (la Vall d'Alcalà), los Mores (Ludiente), el Plano de Arriba (Arañuel), Campos de Arenoso i el Morrón (Montanejos), la Torreta de Foios (Llucena), els nuclis històrics de Tous, Guadasséquies i Domeño, la Fonseca (Venta del Moro), Serra Foradada (la Vall de Gallinera), Sant Francesc d'Assís (Elx) o el paisatge de Xodos (l'Alcalatén).

Periodista

Agustí Hernàndez és periodista. Ha treballat al Gabinet de Premsa de la Universitat de València i a diversos mitjans de comunicació. També a l'Ajuntament d'Alboraia i ha sigut professor de Formació Professional. És autor de publicacions com ara el llibre Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit (2006), esgotades ja les dues edicions del mateix; Alboraia. Memòria Gràfica I, i ha sigut comissari de l'exposició de la Diputació de València Pobles abandonats. Pobles en la memòria


7 comentaris:

Manuel ha dit...

Ya, a la venta?

Agustí Hernàndez ha dit...

Manuel,

com comprar el llibre està explicat en esta entrada del blog: http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2013/12/llibre-pobles-valencians-abandonats-la.html

Salutacions,

Agustí

Manuel ha dit...

Ah, gràcies.

http://caminatasalas8.blogspot.com.es ha dit...

Excepcional presentación para un trabajo de campo tan precioso como apasionado. Permanecerán para siempre y ya no serán presa del olvido. Saludos.

Agustí Hernàndez ha dit...

Gràcies, Caminatasalas8.

Estem en contacte.

Agustí

Anònim ha dit...

Hola me gustaria saber si podreis hacer una presentacion en Motanejos un beso

Agustí Hernàndez ha dit...

Anónim, les presentacions depenen de si alguna associació o entitat del poble les demana. De moment, a Montanejos ningú ho ha fet.

Salutacions,

Agustí