dilluns, 29 d’abril del 2013

Llibre 'Territorios abandonados. Paisajes y pueblos olvidados de Teruel' de Luis del Romero i Antonio Valera


Arriba a les meues mans un magnífic llibre que es presenta aquest dimecres a les 11 hores a la Sala museu 1 de la Fira del Llibre. Es tracta de ' 'Territorios abandonados. Paisajes y pueblos olvidados de Teruel', sobre la despoblació patida a les terres d'aquesta província aragonesa. Els autors de l'obra -editada enguany per Rolde de Estudios Aragoneses (REA)- són Luis del Romero Renau i Antonio Valera Lozano, qui ens presenten la situació demogràfica d'una de les zones de l'Estat Espanyol que durant un temps amb major intensitat ha patit la despoblació.

Les causes d'aquesta situació, els principals nuclis de població afectats, el seu estat actual, una proposta de rutes temàtiques, les alternatives de futur, un ampli bagatge fotogràfic, un annexe amb totes les poblacions abandonades de Terol i inclús alguna valenciana, i la bibliografia, formen el llibre, entre d'altres.

Gràcies als autors per convidar-me a participar en la presentació d'aquest interessant llibre. Ens veurem en la Fira del llibre, dimecres dia 1, a les 11 hores, en la sala museu 1. La presentació està organitzada per les llibreries La Traca, El Cresol, Moixeranga.

Fotos: portada del llibre. Aldea despoblada de Paraíso Alto.


diumenge, 28 d’abril del 2013

Pels camins de la neu, en les comarques de la Plana Alta, l'Alcalatén, l'Alt Maestrat i els Ports



La neu ha sigut companya de viatge en algunes de les excursions que hem fet i fem al llarg i ample de les nostres muntanyes i dels paisatges valencians d'interior. També hem arribat a diversos pobles abandonats amb neu. Hui, diumenge 28 d'abril, està nevant a l'interior de Castelló. Aquestes imatges ens mostren el paisatge emblanquinat de les comarques de la Plana Alta, l'Alcalatén, l'Alt Maestrat i els Ports, a principis de l'any 2007. Imatges de: Penyagolosa, ermitoris de la Mare de Déu de la Font i Sant Pau d'Albocàsser, masos i paisatges durant la pujada al coll d'Ares, carretera Ares a Morella.






dijous, 18 d’abril del 2013

En l'Alcalatén este dia ens sentim lliures. Envoltats pel silenci, la boira i la tramuntana


Caminem entre el silenci de molts masos abandonats. Ens observen, com espectres. Al principi del matí ens envolta la boira, després apareix la Tramuntana. La quietud, com un espectre apagat, ens bressola. Una zona àmplia, amb penyasegats. Planures solitàries, moltes cases a punt d'afonar-se. Estructures de pedra en sec diluint-se lentament, al ritme de la clepsidra apagada de la transició entre la tardor i l'hivern. Sé que a esta zona, alta i sense aigua, serà difícil que es rehabiliten vivendes o masos. Ens sentim lliures, privilegiats per gaudir d'un dia inigualable. Podem experimentar allò que a la ciutat no es pot sentir de la mateixa forma: el fred, el vent, la companyia, la boira, la solitud, la bellesa.


Aquell dia en el que férem estes fotos és un d'eixos dies de reflexió sobre com vivien ací les persones. Mentre caminem, en la ment ens resonen les paraules de Julio Llamazares, escrites en la seua novela 'La Lluvia Amarilla': "Pero, de pronto, hacia las dos o las tres de la mañana, un viento suave se abrió paso sobre el río y la ventana y el tejado del molino se llenaron de repente de una lluvia compacta y amarilla. Eran las hojas muertas de los chopos, que caían, la lenta y mansa lluvia del otoño que de nuevo regresaba a las montañas para cubrir los campos de oro viejo y los caminos y los pueblos de una dulce y brutal melancolía. Aquella lluvia duró solo unos minutos. Los suficientes, sin embargo, para teñir la noche entera de amarillo y para que, al amanecer, cuando la luz del sol volvió a incendiar las hojas muestras y mis ojos, yo hubiese ya entendido que aquella era la lluvia que oxidaba y destruía lentamente, otoño tras otoño y día a día, la cal de las paredes y los viejos calendarios, los bordes de las cartas y de la fotografías, la maquinaria abandonada del molino y de mi corazón'.


El bancal (poema del llibre 'La Tramuntana fugaç', 2001)

Masover,

l’aladre, la rella i el forcat com a eines,

has fet una antologia que ningú publicarà mai,

el tractat de la terra a pas de cavall,

la lentitud feta potes, cua i arnés.

Has dut al món, criat i vestit aqueix bancal

que un dia dúia per nom mola, 

i l’altre es va anomenar arbrada o surera. 

A doll fornicares amb la desagraïda terra, 

la suor del braç que empunyava l’aixada

va caure damunt el cos de la dona,

empeltares la teua millor branca en el seu cos,

i li vas traure el fruit de les seues entranyes. 

Masover, 

la teua faena és eixe tractat que cap llibrater vendria. 

Malgrat,

continues de cap a cap. 


Tardor i hivern, en silenci. La fotografia que hi ha baix d'estes línies és la única que no correspon a la mateixa seqüència temporal que les quatre anteriors.


dimecres, 10 d’abril del 2013

Caminant i en bici de muntanya a l'ombra del Penyagolosa, ¿un model de sabata de meitat dels anys 60?

Després de fer-li la fotografia, a un mas de la comarca de l'Alcalatén, vaig preguntar a una persona que entén d'estes coses més que jo i em va dir que era un model habitual a meitat dels anys 60. Algú pot aportar més informació? Estes són algunes de les mostres de vida quotidiana (de fa mig segle) que pots veure en les excursions als pobles, masos i aldees deshabitats.


Recordeu que tot el que veiem, podem olorar, recrear amb els sentits... no ens pertany. Pertany a la memòria del poble, a les persones que voluntària o involuntàriament, ho van oblidar o ho van abandonar. Sé que ho teniua molt present.

diumenge, 7 d’abril del 2013

Ascensió al Montcabrer des de l'Ermita de Sant Cristòfol de Cocentaina (pujada per l'ombria i baixada per la solana)

(En esta entrada pose fotos de la pujada i vistes des del cim). (Fotos: de dalt cap a baix): El Montcabrer, vist des del principi de la baixada; vista de la comarca del Comtat des del cim; en primer terme, el Mas de Llopis, a més de 1.000 metres d'altura, i el cim; senda del Montcabrer; vistas des del cim cap a l'oest; vista des del punt de l'eixida, l'ermita de Sant Cristòfol de Cocentaina. Moltes gràcies a José, per vindre; i a Ángel, per acompanyar-nos, explicar-nos tantes coses, i per algunes fotos que ens féu.







dijous, 4 d’abril del 2013

Visita a la Bastida de les Alcusses (II part)

Aquest article és la continuació (en fotos) del que pots llegir fent clic ACÍ.



Sobre estes línies, la porta oest del poblat de La Bastida, i el paisatge de les Alcusses (al nord de l'assentament) vist des del propi jaciment.



Sobre estes línies, restes de les cases de La Bastida situades en la part central del jaciment. També veiem una reproducció de com era una casa íbera (es pot visitar). La casa reconstruïda està fora del perímetre de les muralles del poblat.



Dalt: porta sud d'accés a La Bastida de les Alcusses, i restes de les vivendes situades a l'interior de l'assentament, cap a la part est.

dilluns, 1 d’abril del 2013

Tornada a l'aldea de les Alberedes (comarca dels Ports), cinc anys després


Cinc anys després de la meua última visita, l'aldea de les Alberedes, en el municipi de Portell, comarca dels Ports, continua sent un dels pobles valencians abandonats més bonics. La bellesa del conjunt, la seua ubicació, el seu entorn paisatgístic, l'arquitectura de les vivendes... no s'han alterat a penes en els últims anys. Ací vos mostre un parell de fotos del lloc. Per a més informació, teniu unes altres entrades en este blog. Feu clic EN ESTE ENLLAÇ.