dimecres, 31 de març del 2010

Ressenya del llibre "La montaña olvidada. Despoblados del alto Alcanadre" de Arturo González Rodríguez, publicat pel Centro de Estudios de Sobrarbe

De vegades, passes moltes vegades per un lloc i no et pares realment a vore què hi ha prop. Vas als llocs que tothom coneix, on tothom va, però descuides altres realitats que, si conegueres, segurament no defugiries. És el que m'ha passat en descobrir el llibre "La montaña olvidada. Despoblados del Alto Alcanadre". Es tracta de la segona edició d'un llibre escrit per Arturo González Rodríguez, i publicat pel Centro de Estudios de Sobrarbe. La publicació descriu 26 llogarets i els situa en 71 itineraris d'accés. Les il·lustracions són una part importantíssima del llibre perquè hi ha més de 1.000 fotografies per a un total de 297 pàgines. No només estem parlant de despoblats, sinó també de llocs habitats, pardines o molins.

Vull agrair a Faustino Calderón, autor del blog www.lospueblosdeshabitados.blogspot.com el seu magnífic treball, ja que vaig conéixer este llibre gràcies a una entrevista que va publicar a l'autor, Arturo González. També vull donar les gràcies a l'autor per la seua gentilesa en cedir les fotos que ací podeu vore per a il·lustrar esta modesta ressenya. Este llibre, tal i com es ressenya a l'entrevista, el podeu adquirir ací, que és on jo el vaig comprar.

Quan vas des d'Osca cap al nord i corones el port de Monrepòs, ja aguaites en la llunyania, al nord, el Pirineu i Prepirineu aragonés. Una zona bellíssima, sens dubte. La vall de Tena, el pas a França... Si vas de Barbastro cap a Aínsa, també arriba un punt en què comences a guaitar en la llunyania eixa bellesa solemne, dura, pètria, que ofereix l'alta muntanya aragonessa. Però entre eixes dos carreteres, mirant el mapa, també hi ha territori, espai viscut, zones on la presència humana ha deixat el seu testimoni en forma de despoblat.

Em perdonarà l'autor, però no conec aquell espai. Com a mínim en la mateixa mesura que les fèrtils hortes del Túria.. Hi he estat diverses vegades a Aínsa, Sabiñánigo, Jaca, la Vall de Tena, però el que genèricament es coneix com a Serra i Canons de Guara no l'he xafat. Tampoc la part nord dels canons del Guara, on majoritàriament, situem els despoblats dels quals ens parla este llibre. Per situar-nos, hauríem de seguir la carretera que unix Aínsa i la N-330, i d'ací anar cap al sud. No m'estendre més en la ubicació, i perdoneu-me el meu desconeixement de la zona.

Arturo González ens ofereix un llibre de carn i ossos. Són les seues vivències, el seu testimoni, la seua estima al territori i en sentit abstracte paisatge, el que podem llegir i veure al llibre. Documentació i treball a peu de camp. Dedica molt d'espai a descriure l'accés als llocs. I il·lustra els despoblats amb nombrossíssimes fotografies. Podem vore antics camins ja perduts o quasi, possibles dòlmens, tombes, infraestructures pastorils... i els testimonis de vida quotidiana que ens han deixat els pobles en la seua arquitectura, les seues cases, i els interiors de les vivendes.

Com comenta l'autor, és una zona difícil per a la vida: "El Alto Alcanadre, junto a sus afluentes río de Used, Mascún y Bálcez, configura un marco físico áspero y duro, en el que la despoblación se cebó muy temprano y de modo especialmente cruel, cayendo para siempre, además, la losa del olvido sobre esta poco frecuentada zona".

A mi m'han impressionat profundament alguns llocs. Havia vist pobles deshabitats similars. Otal, Jánovas, Larrosa... però vore per exemple la silueta de Alastrué, amb les seues cases i el seu ull mirant-me... impressiona. També alguns detalls de Letosa, Azpe, Puymorcat, Miz o Binueste. A l'autor li agrada molt el detall, però també el paisatge que envolta els pobles, es nota que ha fet els recorreguts a peu o en bicicleta de muntanya.

I vull dir que també té el seu complement etnogràfic quan parla de les persones que habitaren eixos llocs. Per exemple citaria el cas de Binueste i la làpida del cementeri que denota la mort d'un pare i els seus sis fills entre 1875 i 1905. O quan comenta els objectes referits a la vida quotidiana dels habitants de la comarca.

No vull estendre'm més. El llibre és magnífic, i el recomane. Igual com altres treballs ressenyats a este blog. M'atreviria a dir que l'autor ha aconseguit un dels seus objectius, despertar la curiositat d'este lector. Però també cal agrair-li més coses. Eixe treball íntim, callat, silenciós, pel qual no ha rebut, segurament cap euro a canvi. Però que sí que l'ha omplit de satisfacció.

Es tracta, vull dir-ho, d'una satisfacció compartida, recórrer llocs dels quals ningú parla, fer coses perquè creus que les has de fer, i a més, donar-los forma de llibre. Com es diu al pròleg de Severino Pallaruelo, "recibe la mejor de las recomenpensas, el verdadero goce del viajero y del autor: el que proporciona el placer de viajar y de escribir". Enhorabona.

El llibre ha contribuït a crear un debat al voltant de la zona, ja que, a més del llibre "La montaña olvidada. Despoblados del Alto Alcanadre", Arturo González ha fet en distints llocs de la província d'Osca una conferència-presentació de power point amb unes 100 fotografies, per a posar en valor i donar a conéixer l'Alt Alcanadre. Podeu contactar amb ell al correu arturogon@wanadoo.es.

Fotografies propietat de l'autor, cedides desinteressadament per a esta ressenya. Estan publicades al llibre. La segona (començant per dalt) correspon a l'autor del llibre en una excursió.

dilluns, 29 de març del 2010

Fotografies de la Recreació Històrica de la Batalla d'Espadà a Vall de Almonacid (Diumenge 28 de març)

La recreació va ser protagonitzada pels grups de l'Associació Napoleònica Valenciana "Tercio Viejo de Lombardía" i "Moriscos Sublevados del Reino de Valencia", amb la col·laboració de la "Sala de Esgrima de Valencia", "Emisarios del Preste Juan", i "A.C. 1707 Almansa Histórica". Està basada en fets històrics i els representa fidenlment. Els uniformes, vestits i armes que s'empren són reproduccions de les que es van utilitzar en el seu dia en estos mateixos llocs. Els actes van ser organitzats per l'Ajuntament de Vall de Almonacid, IV Centenario Vall de Almonacid i A.C. Castillo de Almonecir.

dissabte, 27 de març del 2010

Vall de Almonacid acull diumenge 28 de març una recreació històrica de la Batalla d'Espadà (any 1526)

La localitat de Vall de Almonacid, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló) acull diumenge 28 de març una recreació històrica de la Batalla d'Espadà, de l'any 1526. Es tracta d'un acte en què l'Associació Napoleònica Valenciana donarà vida als fets esdevinguts fa uns 500 anys, quan milers de moriscos van ser massacrats.

Vos remet al blog El Alto Palancia: Vívelo con nosotros, per a completar la informació sobre els actes. Allí s'informa del programa d'actes amb motiu del 400 aniversari de l'expulsió dels moriscos i sel 400 aniversari de la carta pobla de la Vila. També podeu consultar informació sobre esta batalla en la web de l'Ajuntament d'Alcúdia de Veo.

Les fotos corresponen als castells d'Ahín i d'Almonessir.

dijous, 25 de març del 2010

Companyes de viatge durant tantes excursions, moltes gràcies i adéu

Com a tot, ha arribat l'hora de la fi. Les semibotes de muntanya que m'han acompanyat durant els últims cinc o sis anys a la majoria d'excursions que he fet als pobles valencians abandonats es retiren de la circulació i passaran a millor vida. Tot i que tenen un aspecte extern prou bo, la sola ja no està en condicions de seguretat, i, després del temps passat, l'amortiguació ha quedat ja molt minvada. També tenen alguns cosits. Valga esta entrada com a un xicotet i merescut homenatge a elles.

dilluns, 22 de març del 2010

El castell del Real a Olocau i les vistes de la Serra Calderona i el Camp de Túria

No ens n'anem molt lluny del despoblat de l'Olla, perquè el castell del Real (Olocau, el Camp de Túria) és visible des d'ell. En l'anterior entrada parlava de les magnífiques vistes que hi ha des del castell, i ací faig una xicoteta mostra. En una mateixa excursió es pot vore el nucli de Marines Vell, l'Olla i pujar al Real, a més, per una bonica senda que parteix de Marines. Per a ampliar la informació sobre el castell, consulteu la conselleria de cultura de la Generalitat Valenciana.

dilluns, 15 de març del 2010

El despoblat de l'Olla (municipi de Marines, en la província de València)

Poca informació puc aportar sobre l'Olla. Estem en un despoblat situat a la Serra Calderona, en una de les principals pistes forestals de la serra. L'Olla és visible des de la llunyania. Després de l'expulsió dels moriscos, amb tota probabilitat el lloc va tornar a habitar-se.

Ara, el que veiem és la torre de l'alqueria, i també un conjunt de runes de vivendes al seu voltant. Estem en una zona, la Serra Calderona, on també hi ha xicotets assentaments que no han arribat habitats fins als nostres dies. Marmolé, en el terme de Gàtova, és un altre exemple. L'Olla es troba relativament prop de Marines Vell, un nucli que l'any 1957 va patir un allau de pedres arran del qual es va crear Marines Nou, ara centre administratiu del municipi de Marines.

dissabte, 13 de març del 2010

Interessant article sobre la despoblació a la província de Salamanca (publicat a "Observatorio sobre la despoblación")

Llig un interessant article sobre la Despoblació a Salamanca en l'Observatori sobre la despoblació (link). La web d'este interessant lloc el teniu al primer llistat de blogs de la columna dreta. Es tracta d'observacions molt interessants per garantir la viabilitat en una província que té, segons l'entrevistat, Eugenio García Zarza, catedràtic de Geografia Humana, importants índexs d'envelliment, una població molt minvada respecte a fa cinquanta anys, a més, tenint en compte l'increment general de població de l'Estat.

Tracta problemes com la reordenació del mapa municipal. Vos la recomane. García Zarza és, segons diu l'entrevista, un dels majors experts sobre despoblació a Castilla i Lleó i analitza la situació en una entrevista amb SALAMANCA24HORAS. Fotografia: Miranda del Castañar, província de Salamanca, Sierra de Francia. És una apreciació personal, però el nucli històric de Miranda, constrenyit per les muralles i la pròpia orografia, semblava pràcticament buit; mentre que la població s'havia anat estenent cap a la zona on l'orografia permetia millors condicions: carrers més amples, una menor pendent, ventilació i sol...

dijous, 11 de març del 2010

Contrallum en la Sierra del Toro (comarca de l'Alt Palància, Castelló)

De vegades, anar d'excursió a vore una vila deshabitada, o simplement fer una excursió sense més pretensions, permet moments com este, un contrallum amb núvols en la Serra del Toro. Moments que sempre intente a banda de guardar en la memòria, guardar com una foto. En este cas concret estàvem en els voltants de la vila de El Toro. Precisament a esta part de l'Alt Palància, a cavall entre Castelló i Terol, també podem localitzar alguns nuclis o llocs deshabitats.

dimarts, 9 de març del 2010

Seqüència completa de fotografies del despoblat històric de Moya (Conca), municipi limítrof amb terres valencianes

He esborrat l'entrada anterior i he afegit esta en el seu lloc. Vaig vore que hi havia més fotografies sobre Moya interessants, i les he afegides, amb una altra distribució. El que podem vore són fotografies de conjunt, el paisatge vist des del castell i la vila, i algunes de les restes (esglésies, cases) del nucli històric i hui deshabitat. També hi ha una fotografia que ens mostra el barri de El Arrabal i dalt el recinte fortificat.

dimarts, 2 de març del 2010

El despoblat de Moya i ressenya del llibre "Guia practica de Moya" de la Asociación de Amigos de Moya i de Teodoro Sáez

Tinc a les meues mans el llibre "Guía práctica de Moya (Cuenca)". Ens parla d'este poble de la província de Conca que actualment conta amb quatre nuclis de població: Santo Domingo de Moya, Huertos de Moya, Pedro izquierdo de Moya i El Arrabal. Precisament este últim nucli, El Arrabal, és el que es troba als peus de la vila històrica de Moya, hui despoblada. La vista del poble fortificat, és omnipresent des de qualsevol punt d'estes terres.

El llibre, editat per la Asociación de Amigos de Moya, i del qual és autor Teodoro Sáez Fernández, en el moment de la publicació Cronista oficial de la Vila, ens descriu el que era i és la vila. Així, trobem l'acròpolis fortificada, la fortalesa-alcàssar-castell, les muralles i les portes, la "coracha" (doble muralla paral·lela a la principal que descendeix fins al peu del mont on està la vila, l'hospital de la Madre de Dios, les sis esglésies que hi va haver, l'ajuntament, els tres convents i els escuts i inscripcions.

En total, segons l'autor, l'any 1595, el senyoriu de Moya tenía una extensió de 2.750km2 i en ella vivien uns 13.000 habitants. Municipis com Landete, Manzaneruela, Talayuelas, Henarejos, Cardenete, Carboneras o Algarra, fins a 34 nuclis, van depedre del senyoriu de Moya.

La veritat és que la vista del lloc és espectacular. Es tracta d'una muntanya tota fortificada, i on, fa poc més de 100 anys, encara hi havia 90 cases habitades, ens diu el llibre. Quan hui visites el lloc, encara es veu que la vila va estar habitada fins a dates no molt llunyanes. Les cases, agragades a les muralles, estan ja totalment en runes.