dilluns, 31 d’agost del 2009

Dos exemples d'un fort impacte ambiental en el Paisatge: el Solano de la Vega (Terol) i el Algarrobico (Almeria)

El paisatge és una barreja harmònica entre natura i cultura. Per tant, una representació concreta de la forma de ser de les persones que habiten cada territori. Hi ha zones mixtes (un exemple podrien ser les àrees suburbanes) on es dóna una barreja, com per exemple alguns espais de l'Horta de València que podríem dir que no són ni carn ni peix.

Però el més impactant és la presència, en entorns concrets, de construccions que distorsionen totalment el conjunt i on el paisatge s'ha degradat de forma molt important i s'ha perdut la identitat que el paisatge hauria de representar. Crec que les fotos que vos aporte són dos bons exemples. La primera es refereix al litoral d'Almeria, amb la presència del famós hotel "El Algarrobico"; i l'altra és la urbanització del Solano de la Vega, en el municipi d'Alcalà de la Selva, a Terol.

El primer està situat a una zona de litoral on les muntanyes arriben fins a tocar la mar; i el segon està a una zona d'antuvi masovera, situat molt a prop de les pistes d'esquí de Valdelinares. Són, entenc, dos exemples del que mai s'hauria d'haver permés, per l'important impacte ambiental. El Algarrobico està en procediment judicial (vore per exemple ací, article del diari El País), mentre que la urbanització del Solano ja està acabada fa anys.

dissabte, 15 d’agost del 2009

El mirador del Mas d'Olària, a 1.075 metres (Llucena, l'Alcalatén)

És un lloc des del que es pot contemplar la immensitat d'un paisatge profundament humanitzat. A 1.075 metres d'altura sobre el nivell de la mar, des d'ell divisem la vall del riu Llucena i tots els masos que esgraonen el desnivell, des dels cims pròxims a la pista del Contador fins al llit del riu, i en les serres posteriors, aquelles que van conéixer el foc fa dos estius. A esta zona de la comarca de l'Alcalatén hi ha grans vistes, com les que es poden apreciar des de la mirador de la Talàia, el Mas de la Costa o des del Mas de la Fos, algunes d'elles ja publicades a este blog.

dilluns, 10 d’agost del 2009

La Cartoixa de Porta-Coeli en la Serra Calderona (edifici començat a construir al segle XIII i habitat per l'ordre cartoixana)

La Cartoixa de Porta-Coeli, en la Serra Calderona, està situada en un paratge de gran bellesa dins del terme municipal de Serra. La primera pedra de l'edifici va ser colocada a finals del segle XIII, i després de la Desamortització, va ser rehabitat per l'ordre cartoixana l'any 1944. Estem en un paisatge de gran bellesa que va conéixer el foc en la dècada dels anys 90, i on, a més, molt a prop podem trobar el xalet de La Pobleta, on durant la Guerra Civil va viure el president Manuel Azaña.

Les vistes de la cartoixa són molt diverses. Una d'elles, la que tenim ací, és des del mirador de Mireia, molt a prop del vèrtix de Rebalsadors, una de les millors talàies de la Serra Calderona. En el link teniu les fotos facilitades per la pròpia ordre religiosa.

diumenge, 2 d’agost del 2009

Masos entre Montanejos i Cortes de Arenoso (o la més bella expressió de la combinació entre natura i cultura)

Les fotos corresponen al Mas de Los Molares i al Mas del Aceite, en la zona situada entre Montanejos i Cortes de Arenoso. En la foto 3, amb les runes en primer plànol, podem veure de fons el Cabezo de las Cruces, quart cim valencià més alt.

Vau queure com la fulla de l’avenir,
a glops molt lents,
vosaltres, bocí d’eternitat que sou,
rosa i runa d’un temps mort.