dimarts, 28 d’octubre del 2008

L'experiència de Vilafamés: Art i recuperació (article remés per Vicent Àlvarez)




Allà pel 1970 alguns amics artistes es van parlar d’un projecte un tant sorprenent i suggnerent, al nord del nostre, a la comarca en l’Alcalatén, a sols uns 20 kilòmetres de Castelló, hi havia un poble amb un Palau i un cas antic en ruïnes on una colla, artistes al voltant del crític Vicent Aguilera, volien crear un museu d’art d’avantguarda. A més a més, cosa poc habitual, l’ Alcalde estava per la llavor, cal esmentar que aquell Alcalde, de nom Vicent Benet, amb el qual hem comentat els inicis d’aquella aventura.

El primer que calia era concretar l’interès comprant-ne alguna casa i recuperant-la, ja que tot el casc antic es trobava abandonat des de la guerra, ja que el poble, on hi havia un aeroport republicà fou bombardejat en varies ocasions, obligant a la gent a deixar les cases i baixar a altres cases, més segures, generalment de lliurança. El mateix Palau del Batlle, on es pensava ubicar el museu, estava afectat per una bomba i els propietaris no podien restaurar-lo.

L’alcalde amb altre funcionari, Batiste, es van encarregar de buscar cases en venda, alguna gent comprarem casa; igualment, des del ajuntament, amb ajudes, i molta insistència, es va aconseguir que el Palau es comprarà per l’administració, i en quatre o cinc anys el museu va obrir les seus portes. Han passat més de trenta anys, el Museu esta consolidat, amb una col·lecció de pintura i escultura de mes de cinc-centens obres, les qual es van renovant.

La col·lecció del Museu Popular d’Art Contemporani de Vilafamés esta centrada, principalment, en obres de la època de la seua fundació, amb una representació interessant d´art anterior a la guerra civil. El creixement del museu als darrers anys, als noranta, ha incorporat noves aportacions. Avui el nostre museu és un referent dels més important als nostre territori i més enllà, punt clau per entendre la renovació artística.

L’aventura del museu ha estat acompanyada d’altre element molt significatiu i de gran rellevància cultural. El museu ha estat el motor que ha possibilitat la recuperació de tot el casc antic de Vilafamés, el qual com hem dit havia estat abandonat i es trobava quasi en ruïna. Artistes i gent sensible a l’art, a la cultura, van rehabilitar les cases, amb dificultats inicials, ja que no hi havia mà d’obra especialitzada, l’administració per la seua banda es feu càrrec del finançament -modesta i insuficient- del Museu, ha rehabilitat en part, el Castell, i les esglésies de l’Assumpció i la Sang.

Al 2005, després de molt de temps d’espera i precs, el casc antic de Vilafamés ha obtés la declaració com bé d’interès cultural, circumstància que ve a reconèixer el gran valor patrimonial del casc antic, qualificant-ne el conjunt com un dels més bells de tota la Comunitat. La mentada declaració ha deixat fora algunes parts, al meu parer, també, dignes de protecció. Tanmateix resten edificis per recuperar, entre els quals cal citar l’antic museu del vi, la Sala Quatre Cantons, lloc on s’han fet fins pocs anys exposicions d’art amb presència d’artistes de reconeixement internacional.

La música tampoc ha estat absent en la recuperació de Vilafamés, puix, ja des de fa ja uns tretze anys la tardor cultural ens ofereix uns concerts de musica antiga de gran categoria, enguany la cita la tenim amb Haendel, dins de les activitats de la xarxa europea de música antiga.

Vilafamés està prop del cap i casal, passar pel seus carrers, el museu, les oliveres, tot pot resultar una bona experiència per aquella gent que vulga conèixer el nostre país, les nostres terres, la nostra cultura. Art, paisatge, arquitectura popular, una interrelació que pot donar-se si hi ha voluntat, si volem mantindre el nostres trets identitàris. En aquest país, també, sabem estimar allò que és nostre i que significa una aportació als valors universals de la cultura.

diumenge, 26 d’octubre del 2008

III Col•loqui sobre Hàbitat dispers, desenvolupament rural i sostenibilitat (Puertomingalvo, dies 25 i 26 d'octubre)

El III Col·loqui sobre Hàbitat dispers, desenvolupament rural i sostenibilitat ha tingut lloc a Puertomingalvo (Terol) el dissabte 25 d'octubre i hui diumenge 26. En ell han participat especialistes que han posat de manifest, a grans trets, la necessitat de bastir alternatives sobre el món rural a la comarca del Maestrat de Terol. Les conclussions plantejades a les jornades són perfectament vàlides per al cas valencià, ja que el paisatge del Maestrat inclou tant les terres de Castelló com les de Terol. A més, no cal dir que estes comarques actualment estan plenes de valencians que van a esquiar, al rebolló, en moto o bicicleta, senderistes, persones que tenen una segona residència o fins i tot gent que ha emigrat a viure-hi lluny de la ciutat. Per això, durant estos dies, a Puertomingalvo, una llengua que he escoltat amb molta freqüència ha sigut el valencià. La veritat és que a este poble ens hem sentit com en casa per moltes circumstàncies, pel tractament rebut i també pel paisatge de què hem gaudit. Els actes han estat organitzats per Agujama (Asociación para el Desarrollo de Gúdar-Javalambre y Maestrazgo) i també l'Asociación para el Desarrollo del Maestrazgo.

La nit del dissabte al diumenge, un bureo a Puertomingalvo amb protagonistes valencians i aragonessos


La nit del dissabte al diumenge, i fins ben entrada la nit, a un local cedit per l'ajuntament vam poder gaudir d'un bureo. Música amb guitarra i veu, i ball en què van participar un grup de representants de l'Anglosola (La Iglesuela) i també de Vilafranca als quals es van sumar amb entusiasme veïns i visitants.

Les altres conferències i actes que no cite directament

Per distintes raons, no he pogut assistir a totes les conferències i actes, o no tinc fotografies de tots. En qualsevol cas, també voldria destacar la comunicació plantejada per María G. Gómez y Patinño. "De Beijing a Puertomingalvo. Algunas consideraciones sobre el quehacer diario de las mujeres en las zonas despobladas". També "Masoveros de Alcorisa: dos historias, dos circunstancias", de Lorena martín y Ángel Hernández. També va ser especialment destacada la projecció del documental "Masías. La última frontera", de Pablo Lozano y José Manuel Herráiz. També va ser especialment enriquidor conéixer in situ masovers i masoveres, habitants d'eixe món rural, que estan lluitant per la seua conservació i millora, i les seues expectatives i destijos.

Un llibre que recomane: "Las torres fortificadas y masías torreadas del Maestrazgo"

Este llibre, coordinat per Diego Mallén, es va presentar el primer dia del col·loqui. La veritat és que es tracta d'una obra molt ben elaborada, amb molt de detall fotogràfic, i fitxes sobre l'estat de les principals masies. Es distingeix entre la masia torrejada, la torre fortificada, la masia torrejada de doble altura i la torre adosada a la masia. Algunes de les nostres masies valencianes del Maestrat (Torre Segura en Morella, per exemple), poden aplicar-se a algunes d'estes tipologies. Estes construccions constitueixen el màxim exponent de l'hàbitat dispers de la comarca. Estructures d'enorme interés per la seua bellesa, característiques arquitectòniques i per la seua localització estratègica.

Presentació del llibre "Hábitat disperso y desarrollo rural", coordinat per Ángel Hernández Sesé

El llibre replega les ponències i comunicacions presentades en el II Col·loqui "Hábitat disperso y desarrollo rural", el qual va tindre lloc a Cantavieja (Terol) , el maig de 2006, organitzat per l'Asociación para el Desarrollo del Maestrazgo i amb l'assistència científica del Centro de Estudios sobre la Despoblación y Desarrollo de Áreas Rurales. El treball reprodueix les taules rodones, ponències i comunicacions, organitzats al voltant del mitjà geogràfic i l'ordenació del territori per una banda; i d'altra la cultura popular, patrimoni i antropologia.

Inventari de masies del Maestrat de Terol i situació en què es troben

Javier Oquendo va presentar l'inventari de masies del Maestrat de Terol, un treball en què classifica els masos per l'estat de conservació en què es troben o pels materials en què estan construïts. També va explicar els que, en cada poble, estaven habitats. Molt pocs, per cert. Els ha visitat o fotografiat un per un. Javier també va glossar les necessitats que tenen els masos per garantir-ne la seua viabilitat: millorar l'accessibilitat, electrificació, aigua i noves tecnologies, entre d'altres. El mas situat a major altura del territori turolenc, el de Montañana, a Fortanete, se situa a 1.817 metres d'altitud sobre el nivell de la mar. Autènticament impressionant. A major altura que el Penyagolosa.

Conferència "Paisajes de olvido y dispersión en el País Valenciano"


Vaig plantejar el tema des d'un punt divulgatiu. Per això, vaig posar de manifest la contradicció entre un interior valencià buit, i una costa saturada. I també vaig intentar explicar les afinitats culturals i paisatgístiques existents entre Castelló i Terol. El Maestrat s'estén a banda i banda de la ratlla administrativa, i forma una unitat inseparable, amb la presència de la masia com un element que podem trobar pràcticament des de vora la mar, fins a més dels 1.800 metres d'altitud. La selecció de fotografies que foren projectades intentà ser representativa de tot el territori valencià, però també d'aquelles zones més pròximes a l'Aragó.

Una comunicació sobre el municipi de San Agustín i les seues possibilitats de desenvolupament rural

Francisco Collado Cerveró ha preparat un magnífic treball en què ha explicat distintes situacions creades en els últims temps en el municipi turolenc de San Agustín. Recordem que és el primer de Terol al qual trobem desviament, quan ja eixim de territori valencià per l'autovia A-23. En este municipi hi ha un intent de recuperar algunes masies, també s'han plantejar alguns problemes amb projectes urbanístics sense molt de trellat (un camp de golf, per exemple), i l'autor ha detallat la seua experiència, com a habitant d'una masia.

Exposició "Masadas. Signos", un treball que mostra les restes de la vida quotidiana en les masies de la part de Terol

Em van recordar molt les excursions i viatges que hem fet pel territori valencià intentant retratar les últimes restes de la vida quotidiana que han restat a l'eixamora del temps, en cases abandonades i que a poc a poc en molts casos van caient. L'exposició fotogràfica va tractar la vivenda. Des de la planta baixa i els objectes que habitualment hi havia, fins a la primera planta (habitacions) i la cambra. Pedro Pérez Esteban (fotògraf) i José Giménez Corbatón (professor i escriptor) han fet un magnífic treball que ja s'ha pogut vore en distints pobles i sales.

Sobre els maquis i el món masover, un factor més de despoblació dels masos en la posguerra


José Ramón Sanchis Alfonso, historiador, va impartir una magnífica conferència sobre la vida als masos del Maestrat de Terol durant la postguerra. Les autoritats van obligar els masovers a deixar les seues vivendes durant la nit, ja que se sospitava que en alguns casos hi havia col·laboració amb els maquis. Este factor, tot i no ser especialment important enfront d'altres, sí que va contribuir a què quan desaparegué el fenomen maqui, molts masovers ja no tornarem al seu mas, especialment aquells que vivien prop. Sanchis ha glossat situacions molt variades que es van produir a la montanya del Maestrat, també el castellonenc, i especialment ha citat assassinats produïts pels dos bàndols: masovers morts per maquis, i al contrari. L'autor també ha explicar com, finalment, després d'intentar-ho amb molts protagonistes d'estos fets encara sobrevivents, a poc a poc la gent va decidir anar contant el que coneixia. Una magnífica conferència.

Conferència sobre l'evolució històrica de les masies de Terol


María José Casaus Ballester va impartir la conferència "Bases de la sostenibilidad paisajística. Las masías turolenses, del pasado rural disperso al presente recuperador. En ella va desglossar amb molt de detall l'evolució de la masia: les seues funcions, els seus habitants, i va plantejar alternatives de futur sobre la seua conservació, des d'un punt de vista realista.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Llibre de pobles abandonats (editat pel Consell Valencià de Cultura) i comentaris al respecte

El libro “Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit” del Consell Valencià de Cultura contiene más de 200 de las 80.000 fotografías realizadas

Una publicación descubre los pueblos valencianos abandonados y deshabitados

Agustí Hernàndez (agustihernandez@hotmail.como) y José Manuel Almerich (www.almerich.net) presentaron el libro al público en el Museu Valencià d’Etnologia (La Beneficencia)

Destacados:
- La emigración rural ha sido el principal motivo de despoblamiento
- El Rincón de Ademuz, els Ports, los Serranos o l’Alcalatén son las comarcas donde hay más lugares deshabitados
- Los autores han recorrido el territorio a pie o en bicicleta de montaña

El Consell Valencià de Cultura ha publicado el libro Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit, en el que se analiza el fenómeno de la emigración y el abandono que han sufridas numerosas aldeas y pueblos valencianos durante la segunda mitad del siglo XX. El libro ha sido editado en la colección maior, es decir, con gran formato, y tiene más de 200 imágenes.

Los autores de la publicación son el periodista y escritor Agustí Hernàndez Dolz (Alboraia, 1977) que tiene un par de libros publicados; y el geógrafo y escritor José Manuel Almerich (Torrent, 1963), que cuenta con una veintena de publicaciones sobre patrimonio cultural y natural de la Comunidad Valenciana (http://estadium.ya.como/potserweb/rutas.htm). Los dos autores han realizado un trabajo de campo en el que han obtenido más de 80.000 fotografías a lo largo de un par de años, bien haciendo senderismo o practicante bicicleta de montaña.

Las tipologías de abandono recogidas en el libro Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit se han sintetizado en cinco grandes bloques: el abandono provocado por la emigración rural; la construcción de embalses; las catástrofes naturales (derrumbes, pantanadas, riadas, terremotos); la expulsión de los moriscos el año 1609; y también los restos dejados por la construcción de colonias agrícolas e industriales.

Més informació:

http://www.elforo.de/alborayaonline/viewtopic.php?t=659

Comentaris respecte del llibre

- (sobre el preu del llibre, crítiques negatives i positives). http://www.lasprovincias.es/valencia/20071207/cultura/pueblos-fantasma-comunitat-20071207.html
- http://mas.levante-emv.com/participacion/ciudadanos/index.php?option=com_fireboard&Itemid=43&func=view&id=4982&catid=2

- (preu llibre, bones crítiques) http://penyaramiro.blogspot.com/2008/10/y-algo-para-leery-para-ver.html
- (el blog de José Manuel Almierich) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/38641

Presentació, dimecres 22, de l'exposició de pobles abandonats al Campus de la UPV a Alcoi



dilluns, 20 d’octubre del 2008

Consell Valencià de Cultura: Informe sobre els masos del nord valencià (foto: Mas de Torre Segura, Morella)


La Comissió de Llegat Històric i Artístic del Consell Valencià de la Generalitat Valenciana (http://www.cvc.gva.es/), va elevar este informe sobre els masos del nord valencià al Ple del Consell Valencià de Cultura el 21-12-2007 (http://www.cvc.gva.es/archivos/265.pdf). Els autors de la ponència, Vicent Àlvarez i Jesús Huguet, destaquen el gran valor a tots els efectes d'estes construccions, i proposen:

Primera.- El CVC considera de gran importància la recuperació del MAS com element d’alt valor patrimonial valencià, i recomana que s’elaboren plans de recuperació i adaptació d’aquestes mostres d’explotació i arquitectura rural. Urgiria l’elaboració d’un catàleg o inventari del masos existents a la C.V.

Segona.- Dins d’aquest marc de protecció, el CVC demana de les institucions, i de la col·laboració privada, la creació fórmules d’actuació, que faciliten la conservació i recuperació dels Masos, com podrien ser subvencions o ajudes, exempcions de taxes o impostos.

Tercera.- El CVC a traves de les seues publicacions i actuacions fomentarà la conservació i recuperació del Masos.

dissabte, 18 d’octubre del 2008

La Coordinadora de l'Alcalatén, una lluita contra l'oblit de les institucions

http://coordinadoradelalcalaten.blogspot.com/search?updated-max=2008-05-25T04%3A43%3A00-07%3A00&max-results=7

A les persones que treballen, i que treballen bé, se'ls ha de donar el seu reconeixement. Ací tenen el meu. La Coordinadora de l'Alcalatén, juntament amb altres associacions, no s'ha resignat a què el foc patit l'estiu passat i que va calcinar una part important de la comarca, quede en l'oblit. No al silenci imposat. Enhorabona i a continuar treballant.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Ascensió i vistes des del pico Ropé a Chera (els Serrans)




Les vistes des del pico Ropé, a Chera, en la comarca valenciana dels Serrans, són magniífiques. Tot i que en este cas la vista va ser parcialment enterbolida per la boira emergent de l'embassament de Buseo, per un dia de Llevant i perquè, a més, vam ascendir prou ràpidament i el sol estava de cara. No obstant això, vam completar una volta de més de vint quilòmetres, tornant per las Lomas del Rebolla i la Hoya Hermosa, a més d'ascendir al Cinco Pinos.

L'exposició de pobles abandonats del Museu Valencià d'Etnonologia actualment es pot vore a Sax (l'Alt Vinalopó)

L'exposició itinerant del Museu Valencià d'Etnologia (Diputació de València), actualment es pot vore a la Biblioteca Pública de Sax. El termini està a punt de finalitzar, perquè el pròxim dia 22 d'octubre es trasllada a Alcoi. L'exposició, enguany s'ha vist al Centre Cultural La Beneficència, Alboraia, Alpuente o Sot de Chera, entre d'altres, i l'any que ve també preveu un intens calendari d'itineràncies. Més informació en la web del Museu Valencià d'Etnologia o al seu telèfon: 96 388 35 64.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

www.lacoctelera.com/paisajesdealpuente és un blog molt currat que ens parla, entre d'altres, dels parcs eòlics dels Serrans

http://www.lacoctelera.com/paisajesdealpuente. És un bon blog mitjançant el qual Jesús Carrión fa un magnífic treball de divulgació dels valors naturals, culturals i ambientals de la comarca dels Serrans, i especialment del municipi d'Alpuente. Actualment, a este municipi hi ha en marxa diverses iniciatives per a col·locar aerogeneradors en zones amb un alt valor. Per exemple, la Muela del Buitre, que amb els seus més de 1.500 metres, és una talàia impressionant no només de la comarca, sinó també del massís de Javalambre i les terres pròximes de Conca, Terol i el Racó d'Ademús. Enhorabona pel treball de divulgació que fas, el blog és una eina magnífica!

José Manuel Almerich i el seu Blog personal (www.almerich.net)

El Blog personal de José Manuel Almerich (http://www.almerich.net/) és una bona finestra per a conéixer molts i variats racons de la nostra geografia, i d'altres geografies. I un bon indicador que al nostre País hi ha una bona salut excursionista. El xic no para! José Manuel és guia del centre excursionista de València, i a més, autor d'un nombrossíssim ventall de publicacions que són emprades per molts senderistes o mountainbikers, algunes de les quals han sigut premiades. Un dels fets pels quals és més conegut, sense cap lloc a dubtes, és pel programa de Canal 9 "Planeta bicicleta". Ací hi ha el link a un capítol: (http://www.rtvv.es/alacarta/princiv.asp?url=planetabicicleta120808.flv&id_seccio=0)

diumenge, 12 d’octubre del 2008

www.pueblosabandonados.es: una interessant web

http://www.pueblosabandonados.es/ és un interessant blog per a conéixer pobles i nuclis de població deshabitats de tot el territori de l'Estat Espanyol. A més de fotos, hi ha informació interessant sobre la geografia, història i vida quotidiana d'algun d'estos pobles que fa uns anys estaven plens de vida.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Agraïments a aquells/es que m'heu escrit

Volia donar-vos les gràcies a aquells/es que m'heu escrit per contar-me els vostres projectes, o per agrair-me la posada en marxa d'este blog, que no és tan sols de pobles abandonats, sinó de reflexió sobre el territori i el paisatge. Em pose en contacte amb vosaltres per si voleu que els vostres comentaris els pengem a la web.


divendres, 3 d’octubre del 2008

El Mas d'Escrig, a Benafigos, sobre el riu Montlleó

El Mas d'Escrig, a Benafigos, està deshabitat. Es troba situat sobre el canó del riu Montlleó, en una de les zones més desconegudes per als excursionistes valencians. La vessant que no es veu, la nord, té una caiguda vertical sobre el barranc de més de 100 metres

Les Alberedes del Portell (els Ports, Castelló)

En el nostre llibre de pobles abandonats, José Manuel Almerich i jo reproduïm el testimoni que ens va donar Simón Martí, l'últim habitant de les Alberedes del Portell, que va abandonar el lloc no fa molts anys. Ací veiem una de les aproximadament vint cases que formen l'aldea. Esta escala és un dels escenaris de la pel·lícula "Tierra y libertad", on intervé Rosanna Pastor.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Objectiu d'esta pàgina

El País Valencià també té pobles abandonats. Ens referim a masies, aldees i en general nuclis de població. Són moltíssims, estan a les nostres muntanyes, però també al litoral o prelitoral. I en ells s'ha escrit una història de desolació, de tragèdia, de vegades de falta d'esperances. L'abandonament rural del segle XX, la construcció d'embassaments o les catàstrofes naturals i/o artificals són factors que han provocat l'abandonament. Ací volem mostrar eixos pobles abandonats valencians, sense cap dubte, una part de la nostra identitat com a Poble.

Agustí Hernàndez Dolz